Després de Reis, les meves filles i jo vàrem fer un llarg trajecte des d’on vivim, Lleida, fins Olba, un màgic poblet no gaire lluny de Terol. Allí  vam visitar uns bons amics, la Lucía y el Sergio. i vam gaudir d’uns dies en un entorn privilegiat, veient i escoltant el riu Mijares al seu pas per aquest poble. El diumenge vaig compartir la Roda dins el mercadet autogestionat dels diumenges, amb dinar popular. És bonic quan es fonen els límits entre feina, passió, vida social, turisme i familia…