Sóc en Francesc Garreta Reig, peixos al sisè septenni de vida.
Hi ha aigua, molta aigua, en la meva carta astral. I per fi puc dir que, dins d’aquest sistema tan dens i competitiu en el que vivim immersos, he trobat la meva veu.
Sento l’Abundància dins meu. I cada dia intento, com resa un dels principis de la permacultura, ‘compartir l’excedent’.
Tot just ara començo a prendre consciència dels privilegis que m’han sigut donats per ser home, blanc, heterosexual i habitant d’un país desenvolupat. Lluny de sentir-me culpable per això, em trobo en recerca continua de com utilitzar-los per col·laborar a revertir aquesta situació.
Sóc conscient també de totes les limitacions que m’ha provocat aquest sistema classista, racista i sexista anomenat capitalisme. Visualitzo un món on ser home o dona es tradueixi en quelcom més fluid, més flexible, més andrògin.
Em considero feminista fins el dia que el masculinisme no es fiqui a l’altura. M’inclino davant tot allò que estan aconseguint les dones. Aprenc de la seva energia femenina i també en la forma com s’estan obrint pas al món amb la seva part masculina, generant projectes, estructures i portant-les endavant.
Participo en cercles de masculinitat. I són espais meravellosos.
Honro l’energia masculina i femenina que m’habita i faig el possible per ficar-les al servei de l’amor i de la bellesa.
Allò a que dedico més energia ara és cuidar de les meves filles i cuidar de la nostra llar Llavor d’Art. Cuidar les relacions i acompanyar aquest projecte entorn al temps, la Roda Solilunar.
Crec profundament en la Tribu 2.0.
És més, crec q la Tribu és allò que pot salvar-nos de l’extinció.
Li dic Tribu 2.0 perquè abans la Tribu no s’escollia. Abans era Tribu o desterrament.
Ara és una Tribu que triem. Una Tribu on vivim junts o vivim lluny estem connectats per uns fils que no es veuen a simple vista. Som una Tribu que experimentem maneres de trobar-nos més enllà de la paraula, que som creadors de vides més conscients i joioses. Una Tribu on compartim l’alegria i també compartim el dolor.
Aprenem a sostenir i a ser sostinguts.
I davant del dubte, ballem!
![](https://rodasolilunar.com/wp-content/uploads/2021/04/04.jpg)
M’encanta ser pare.
M’apassiona construir amb les meves mans.
Em fascina l’alimentació viva.
Em fonc amb l’univers quan ballo.
M’estimo, tal com sóc, amb les meves fortaleses i les meves debilitats.
Reivindico l’enorme poder que té mostrar-nos vulnerables i deixar-nos sostenir per transformar el món.
Si vols saber les passes que m’han portat fins aquí, visita la meva Biografia.