Quin significat li donem a l’expressió fer l’amor?

Les paraules tenen un sentit que la majoria de les vegades donem per fet sense reflexionar quin impacte tenen en la nostra psique i el nostre ésser.

Quan pensem en fer l’amor de seguida ens vénen al cap paraules com nuesa, genitals o sexe.

Si bé és cert que no associem fer l’amor a paraules com follar, fornicar o fifar (com diuen a l’Argentina) encara ens costa dissociar aquesta expressió del sexe.

Fem servir l’expressió fer l’amor quan l’acte comporta un sentiment d’amor i estima entre les persones involucrades.

Proposo canviar fer l’amor per fer amor.

Et convido a verbalitzar les dues i sentir com ressonen en el teu interior.

Fer amor, crear amor, generar amor, ser amor, implica alguna cosa més que estima, alguna cosa més que fisicalitat.

Fer amor requereix de presència, de consciència, d’intenció. Fer amor va sempre més enllà d’un mateix, fins i tot quan també implica genitals i sexualitat. Fins i tot quan implica només a un mateix.

Quan ballo amb tu i som un, fem amor.

Quan som gairebé un centenar d’ànimes ballant dins d’un cercle i ens convertim en un esbart d’ocells o en bogeria col·lectiva, fem amor; perquè som amor, i no hi ha ment.

Quan plantem una llavor amb intenció, fem amor.

Quan invertim diners-energia en un projecte conscient, amb ànimes conscients darrere, fem amor.

Si cuino bons aliments amb consciència faig amor.

Si em cuido, em respecte, m’honoro, faig amor. Em faig l’amor.

Allò que em nodreix, et nodreix.

Allò que em nodreix, ens nodreix.

Inverteixo en mi, per invertir en nosaltres.

Faig amor amb la meva mare, amb el meu pare, amb els meus fills, amb la meva amant, amb aquella persona amb la qual comparteixo el moment present.

No importa la quantitat, sinó la profunditat a la que sóc capaç d’accedir a l’experiència present.

Qualsevol petó, qualsevol carícia, és igual on sigui donada, tant és si a home o a dona, a ancià/na o nen/a. Si sorgeix de l’ésser, és sens dubte generadora d’amor.

Si sóc capaç de sentir compassió per mi, d’acollir-me com ser perfecte de llum que sóc, amb les meves imperfeccions terrenals, faig amor, estic creant amor; amor que com gota d’aigua que cau en un llac, comença a expandir-se suau i harmònicament per així, irremeiablement, canviar el món.

Germanes i germans de la tribu, aquesta és la nostra missió.