Sóc en Francesc Garreta Reig, peixos al sisè septenni de vida.

Hi ha aigua, molta aigua, en la meva carta astral. I per fi puc dir que, dins d’aquest sistema tan dens i competitiu en el que vivim immersos, he trobat la meva veu.

Sento l’Abundància dins meu. I cada dia intento, com resa un dels principis de la permacultura, ‘compartir l’excedent’.

Tot just ara començo a prendre consciència dels privilegis que m’han sigut donats per ser home, blanc, heterosexual i habitant d’un país desenvolupat. Lluny de sentir-me culpable per això, em trobo en recerca continua de com utilitzar-los per col·laborar a revertir aquesta situació.

Sóc conscient també de totes les limitacions que m’ha provocat aquest sistema classista, racista i sexista anomenat capitalisme. Visualitzo un món on ser home o dona es tradueixi en quelcom més fluid, més flexible, més andrògin.

Em considero feminista fins el dia que el masculinisme no es fiqui a l’altura. M’inclino davant tot allò que estan aconseguint les dones. Aprenc de la seva energia femenina i també en la forma com s’estan obrint pas al món amb la seva part masculina, generant projectes, estructures i portant-les endavant.

Participo en cercles de masculinitat. I són espais meravellosos.

Honro l’energia masculina i femenina que m’habita i faig el possible per ficar-les al servei de l’amor i de la bellesa.

Allò a que dedico més energia ara és cuidar de les meves filles i cuidar de la nostra llar Llavor d’Art. Cuidar les relacions i acompanyar aquest projecte entorn al temps, la Roda Solilunar.

Crec profundament en la Tribu 2.0.

És més, crec q la Tribu és allò que pot salvar-nos de l’extinció.

Li dic Tribu 2.0 perquè abans la Tribu no s’escollia. Abans era Tribu o desterrament.

Ara és una Tribu que triem. Una Tribu on vivim junts o vivim lluny estem connectats per uns fils que no es veuen a simple vista. Som una Tribu que experimentem maneres de trobar-nos més enllà de la paraula, que som creadors de vides més conscients i joioses. Una Tribu on compartim l’alegria i també compartim el dolor.

Aprenem a sostenir i a ser sostinguts.

I davant del dubte, ballem!