Imagina que reduïm els 4500 milions d’anys de vida del Sol, la Terra i la Lluna a un sol any.
Els primers peixos sorgiren a finals d’octubre. Els mamífers, a finals de novembre. Nosaltres, com a Homo Sapiens, fem acte d’aparició el 31 de desembre a les 11.30 de la nit.
Com veus, totes les danses, tan complexes com belles, entre la Lluna, el Sol i la Terra ja portaven una mica de temps fent la seva abans que uns parents nostres decidiren emigrar d’Àfrica i estendre’s arreu. Quasi totes les formes de vida que volguessin adaptar-se a la terra vivien en sincronia amb els moviments del Sol i de la Lluna. No era qüestió d’elecció, era qüestió de vida o mort.
Ara, et demano que tornis a fer un exercici d’imaginació i que aquesta mitja hora que porta aquí l’Homo Sapiens (uns 300.000 anys segons apunten la majoria de paleontòlegs) la tornis a reduir a un any. En algun moment, els més intrèpids deixen enrere Àfrica i comencen el seu èxode per tot el globus. El primer calendari que es coneix (un monument mesolític a Aberdeenshire) apareix el 6 de desembre (8000 a.C.) i els signes del Zodíac sorgeixen a Babilònia cap al 24 de desembre (700 a.C).
Tot aquest exercici és per prendre consciència del poc temps que hem coexistit amb calendaris.
700 anys més tard de l’aparició d’aquest calendari, amb el naixement de Jesús comença un allau d’esdeveniments destinats a esborrar lenta però inexorablement el culte a la Mare Terra, a la Lluna i al Déu Sol. Mentre altres calendaris es basen en la lluna, els romans van crear un calendari solar que ha patit nombroses modificacions al llarg del segles. Les setmanes i els mesos regeixen les nostres vides, i si bé és cert que el seu origen es deu als cicles lunars, no costa gaire observar que avui en dia, tant mesos com setmanes revelen una total asincronia amb la lluna.
Així com el cristianisme construí molts dels seus temples en indrets sagrats pel paganisme, així també ho va fer amb les seves festes, que coincidien amb els punts àlgids i intermitjos al llarg de l’any (solsticis i equinoccis), substituint-les per festes cristianes i movent la data de celebració.
Aquesta asincronia també es dona amb l’inici de l’any, ja que l’any solar comença amb el solstici d’hivern (normalment el 21 de desembre) i no pas l’1 de gener.
Vivim plens d’imposicions i de normes.
Vivim immersos en un paradigma mental on el temps és lineal i després d’un any en ve un altre, quan la realitat no és així. Jo no deixo de qüestionar-me com vivim el temps. I com podem fer per recuperar la Sincronia en el nostre calendari. Ens hi va la nostra supervivència si volem sortir de Matrix i descobrir que existeix quelcom que ens connecta a tots els éssers vius, a la Mare Terra i als demés cossos que volten per l’univers.